Cartells polítics i històrics

Darrera actualització: 14 de novembre de 2019Inventari de la col·lecció que consta de més de 11.000 unitats documentals i, des del punt de vista històric, constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies. Les temàtiques principals es poden agrupar en: Cartells polítics i de moviments socials en general, Cartells de la guerra civil espanyola, Cartells de la segona República espanyola. D’aquest fons s’han digitalitzat més de 1100 cartells corresponents al període de la Segona República espanyola i la Guerra Civil i es pot consultar a la Memòria Digital de Cataluny

La dona al cartell polític i social del període 1931-1939

Es presenten els resultats més rellevants d'una recerca, finançada pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya, l'objectiu principal de la qual era estudiar l'evolució de la representació de la figura femenina en els cartells de caràcter polític i social, editats per institucions catalanes des de la instauració de la Segona República fins a l'acabament de la Guerra Civil. S'ha elaborat un cens que ha inclòs informació sobre 172 obres que contenien figures femenines. L'anàlisi sobre el contigut icònic i verbal ha permès identificar diversos arquetipus quant a la representació de la dona durant el període d'estudi.This article presents the results of research funded by the Centre d'Història Contemporània de Catalunya. The main objective was to study the evolution of the representation of the female figure in the political and social posters published by Catalan institutions since the establishment of the Second Republic until completion of the Spanish Civil War. The study was conducted from data collected in a census that included about 172 works that contain representations of female figures. The research results allow to identify how different archetypes to represent the female figure during the study period

CEDOC (Centre Documental de la Comunicació)

Guia general d'aquesta secció de l'Hemeroteca General de la UAB. Inclou presentació, fons, accés i dades de contact

El Comissariat de Propaganda a través de la memòria dels que ho van viure

El creador i director-comissari del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Miravitlles, parlava de la seva obra com si hagués estat una institució poc organitzada sense pla d'acció ni projectes concrets. L'organigrama del Comissariat, trobat per l'autora de l'article a l'Arxiu de l'Administració d'Alcalà d'Henares, el 2001, mostra que, com a mínim, l'organització era clara i pensada d'acord amb els objectius establerts i les activitats que la institució desenvoluparia. A partir de l'organigrama i de les entrevistes amb el mateix Jaume Miravitlles i amb els col·laboradors del Comissariat Carles Fontserè, Elvira Farreras i Teodor Garriga, aquest article intenta explicar el funcionament d'una institució de propaganda que va ser la primera creada en una democràcia europea.Jaume Miravitlles, creator and director-commissioner of the Comissariat de Propaganda (Propaganda Commissioner) of the Generalitat of Catalonia from 1936 to 1939, spoke about the commissioner as if it had been a poorlyorganized institution with no plan of action or specific projects. However, the organization chart of the commissioner, located in 2001 by the present author in the administration archives in Alcalá de Henares, shows that the organization was, to say the least, clearly thought out for accomplishing its intended activities and objectives. Based on the organization chart and interviews with Jaume Miravitlles himself and the collaborators of the commissioner Carles Fontserè (Elvira Frarreras and Teodor Garriga), the present article describes the operation of the first propaganda institution in a European democracy

La gestió digital de la col·lecció de cartells polítics a la UAB

Un dels objectius de les biblioteques és el de preservar els seus documents. Aquesta preservació quedaria incomplerta si no anés acompanyada de la difusió. Fa temps anys, la digitalització donà resposta a aquestes dues necessitats. Durant els anys de la bonança econòmica, es van posar en marxa diferents projectes gràcies a pressupostos específics i subvencions que permeteren la digitalització de milions de pàgines. Tanmateix, amb la crisi tot va quedar aturat. La Universitat Autònoma de Barcelona inicià, l'any 2008, la digitalització d'una col·lecció de cartells polítics que formen part del Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), especialitzat en documentació política, principalment de l'època de la Transició. En aquesta ponència presentem com hem utilitzat la xarxa social Twitter com a font de recollida de cartells polítics, donant continuïtat a una col·lecció iniciada en format pape

Cap a l'americanització de les campanyes electorals? : L'ús de Facebook i Twitter a Espanya, Estats Units i Noruega

La primera victòria electoral d'Obama va demostrar que, per guanyar unes eleccions, cal tenir presència a les xarxes socials: és innegable que a la majoria dels països desenvolupats les campanyes en línia estan reemplaçant les campanyes tradicionals.Molts acadèmics ja parlen d'una americanització de la política i assumeixen que en les campanyes electorals els partits polítics i els candidats dels països més democratitzats copien les estratègies i les eines que s'utilitzen als Estats Units. No obstant això, les característiques intrínseques dels sistemes polítics i les peculiaritats de la cultura política de cada país poden influir en la manera d'utilitzar les xarxes socials en les campanyes electorals. Per mesurar com tots aquests factors poden ser determinants en les campanyes electorals, analitzem com els candidats van utilitzar les xarxes socials més populars, Facebook i Twitter, en tres països diferents, amb un sistema polític, electoral i de partits diferent i també una cultura política diferent: Espanya (2011), EUA (2012) i Noruega (2013).L'anàlisi conclou que, si bé les campanyes electorals dels països més democratitzats cada cop s'assemblen més, el sistema i la cultura política de cada país encara influeixen en la qualitat de les campanyes electorals i en les estratègies que es despleguen durant el període electoral.La primera victoria electoral de Obama demostró que, para ganar unas elecciones, es necesario tener presencia en las redes sociales: es innegable que en la mayoría de los países desarrollados las campañas en línea están reemplazando a las campañas tradicionales.Muchos académicos ya hablan de una americanización de la política y asumen que en las campañas electorales los partidos políticos y los candidatos de todos los países copian las estrategias y las herramientas que se utilizan en Estados Unidos. No obstante, las características intrínsecas de los sistemas políticos y las peculiaridades de la cultura política de cada país pueden influir en la manera de utilizar las redes sociales en las campañas electorales. Para medir lo determinantes que pueden ser todos estos factores en las campañas electorales, analizamos cómo los candidatos utilizaron las redes sociales más populares, Facebook y Twitter, en tres países diferentes, con un sistema político, electoral y de partidos diferente y también una cultura política diferente: España (2011), EE. UU. (2012) y Noruega (2013).El análisis concluye que, si bien las campañas electorales de los países más democratizados cada vez se parecen más, el sistema y la cultura política de cada país todavía influyen en la calidad de las campañas electorales y en las estrategias que se despliegan durante el período electoral.The first Obama's victory proved to the world that in order to win a campaign social networks are essential: it is undeniable that in almost all the "developed" countries on line campaigns are (more or less) slowly but inexorably replacing actual campaigns.For this reason, on the one hand many authors talk about the "Americanization of political campaigns", assuming that somehow all the western countries are going into the direction taken by President Obama, and on the other hand, actually many campaigns throughout the world appear to be clearly Obama-inspired. Nevertheless we assume that both the characteristics of political systems and the peculiarities of different political cultures have an impact on the use of on line tools. In order to measure to which extent these factors influence the importance and the structure of on line campaigning, we will analyze how candidates used the two most important social networks, Facebook and Twitter, in three different countries representing three models of political, electoral and party system, in three different respective campaigns: Spain (2011), USA (2012) and Norway (2013).Through the analysis, we will be able to conclude that actually both political system and political culture still exercise a great influence on the amount of Internet campaigning, on the quality of campaigns themselves and on the strategies applied

¿Hacia la americanización de las campañas electorales? El uso de Facebook y Twitter en España, Estados Unidos y Noruega

La primera victòria electoral d’Obama va demostrar que, per guanyar unes eleccions, cal tenir presència a les xarxes socials: és innegable que a la majoria dels països desenvolupats les campanyes en línia estan reemplaçant les campanyes tradicionals.Molts acadèmics ja parlen d’una americanització de la política i assumeixen que en les campanyes electorals els partits polítics i els candidats dels països més democratitzats copien les estratègies i les eines que s’utilitzen als Estats Units. No obstant això, les característiques intrínseques dels sistemes polítics i les peculiaritats de la cultura política de cada país poden influir en la manera d’utilitzar les xarxes socials en les campanyes electorals. Per mesurar com tots aquests factors poden ser determinants en les campanyes electorals, analitzem com els candidats van utilitzar les xarxes socials més populars, Facebook i Twitter, en tres països diferents, amb un sistema polític, electoral i de partits diferent i també una cultura política diferent: Espanya (2011), EUA (2012) i Noruega (2013).L’anàlisi conclou que, si bé les campanyes electorals dels països més democratitzats cada cop s’assemblen més, el sistema i la cultura política de cada país encara influeixen en la qualitat de les campanyes electorals i en les estratègies que es despleguen durant el període electoral. The first Obama’s victory proved to the world that in order to win a campaign social networks are essential: it is undeniable that in almost all the “developed” countries on line campaigns are (more or less) slowly but inexorably replacing actual campaigns.For this reason, on the one hand many authors talk about the “Americanization of political campaigns”, assuming that somehow all the western countries are going into the direction taken by President Obama, and on the other hand, actually many campaigns throughout the world appear to be clearly Obama-inspired. Nevertheless we assume that both the characteristics of political systems and the peculiarities of different political cultures have an impact on the use of on line tools. In order to measure to which extent these factors influence the importance and the structure of on line campaigning, we will analyze how candidates used the two most important social networks, Facebook and Twitter, in three different countries representing three models of political, electoral and party system, in three different respective campaigns: Spain (2011), USA (2012) and Norway (2013).Through the analysis, we will be able to conclude that actually both political system and political culture still exercise a great influence on the amount of Internet campaigning, on the quality of campaigns themselves and on the strategies applied. La primera victoria electoral de Obama demostró que, para ganar unas elecciones, es necesario tener presencia en las redes sociales: es innegable que en la mayoría de los países desarrollados las campañas en línea están reemplazando a las campañas tradicionales.Muchos académicos ya hablan de una americanización de la política y asumen que en las campañas electorales los partidos políticos y los candidatos de todos los países copian las estrategias y las herramientas que se utilizan en Estados Unidos. No obstante, las características intrínsecas de los sistemas políticos y las peculiaridades de la cultura política de cada país pueden influir en la manera de utilizar las redes sociales en las campañas electorales. Para medir lo determinantes que pueden ser todos estos factores en las campañas electorales, analizamos cómo los candidatos utilizaron las redes sociales más populares, Facebook y Twitter, en tres países diferentes, con un sistema político, electoral y de partidos diferente y también una cultura política diferente: España (2011), EE. UU. (2012) y Noruega (2013).El análisis concluye que, si bien las campañas electorales de los países más democratizados cada vez se parecen más, el sistema y la cultura política de cada país todavía influyen en la calidad de las campañas electorales y en las estrategias que se despliegan durante el período electoral.

Les polítiques de col•lecció com a eina per informar a l’usuari de les col•leccions digitals: el cas de la Memòria digital de Catalunya

The paper analyzes the kinds of information provided to users of the digital collections contained in the Memòria digital de Catalunya. Criteria to evaluate this information were developed according to ALA and IFLA guidelines for collection policy statements, the bibliography about this topic and from consolidated digital collection projects. The web pages of each collection were analyzed to determine which elements of the collection policies were used to inform users and participating organizations about the history of the digital collection, its subject area and coverage, the materials included, the intended audience, et cetera

Informe: l’aplicació de l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona des de la perspectiva dels drets humans

El present informe constitueix un recull dels principals resultats d’un estudi qualitatiu sobre l’aplicació de l’anomenada “Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona”, més coneguda com a Ordenança de Convivència o Ordenança del Civisme. L’Ordenança del Civisme (d’ara endavant, OC) és una norma que, tal i com es presenta en la seva exposició de motius, pretén: “preservar l'espai públic com a lloc de convivència i civisme, on totes les persones hi puguin desenvolupar en llibertat les seves activitats de lliure circulació, d'oci, de trobada, i esbarjo, amb ple respecte a la dignitat i als drets dels altres i a la pluralitat d'expressions i de formes de vida diverses existents a Barcelona” (Exposició de Motius, OC)